Diari personal, George Bloom
3 de Febrer de 1782
M'aixeco de bon matí prestet i ja fa un fred qui pela. M'he vestit rapidament i he esmorzat nomes un trist cafe aiguat que almenys esper em mantengui despert durant les hores de feina. He d'anar-me, no sigui arribi tard.
Una vegada soc a la feina, he de concentrar-me seriament en el què estic fent i no em puc permetre ni perdre un segon ja que si pretenem cobrar els nostres salaris, la nostra productivitat com a conjunt ha de ser alta.
Treballo en una mina com a assalariat per al meu cap James Scott. Ell es un gran empresari, un home seriós que sap com gestir el seu patrimoni però que sempre vol més i més, propi del pensament capitalista. Encara ser un home just, a vegades tenim certs problemes amb ell ja que la comisió ens baixa el preu del carbó i per tant els salaris que rebem algunes vegades son inferiors, cosa que ens complica molt a l'hora de dur el pa a la boca.
Al dia, faré unes 14 hores de feina. Com és normal, arribo a casa cansadíssim i amb tot just el temps per rentar-me (i que no tots els dies tenc el luxe de fer-ho) i anar al llit, o en cas em sobri temps puc dedicar-me a escriure el que he fet durant el dia. Avui, el primer dia que m'ha agafat per escriure, he tingut bastant temps com per fer una petita introducció, però ara he d'anar a dormir, sinó demà no seré persona.

Dia 4 de Febrer.
Avui com sempre, m'he fet el meu "cafè" i rapidament em trasllado al carrer i vaig a la meva feina. La mina no és gaire lluny de casa i aixó em dona la possibilitat de dormir uns minutets més. Una vegada arribo, he d'anar a cercar la meva llanterna personal i la vestimenta per baixar a la mina, i puc observar els meus companys de treball com també ho fan, i alguns comencen a introduir els seus fills a l'ofici. Tot sigui per el pa del dia a dia.
El meu treball a la mina no m'agrada, per aixó em limito molt a parlar d'ell i si puc no ho faig. Us demanareu, llavors perque hi treballes? Doncs perque encara no he trobat res millor i de moment no tinc altre remei.
Ja he tornat a casa i m'he fet el sopar amb unes poques restes de carn que van sobrar d'ahir i un tros de pa dur que m'ha permes fer-me un entrepà. Menjo i vaig a dormir, estic molt cansat avui.

Dia 5 de Febrer.
Malauradament, em desperto amb gana i no tenc res més que el maleït cafè de sempre. Bereno ràpid, no tinc temps.
Avui s'ha vist que no és el meu dia, he arribat tard i el cap m'ha descomptat un franc de la meva paga diària. Només és un franc, però és el franc que em donava llibertat per beure una birra després del treball i avui, avui no podrà ser. Torno a casa molt decebut, avui el dia s'ha empenyat en fer-me la guitza i el millor que puc fer es anar-me'n a dormir. Bona nit.

Article D'Opinió: Revolució Industrial.

He fet una petita enquesta mentre caminava pel poble i hem vaig decidir per demanar-li a la gent que li semblava el dur treball que hi ha que suportar i obligatori, si es vol menjar. Veurem com pensa la gent del poble: la societat.
La opinió publica ha estat sens dubte que el problema no ve dels preus dels productes, sinó dels baixos salaris que la gent cobra i que per tant els hi limita la seva capacitat d'adquisició, i aixo fa que després passin gana i moltes penúries per poder viure. Tot aixo sense encara mencionar les durissimes condicions de treball en les quals es trobaven: moltes hores de feina, condicions higièniques precàries, molt poca seguretat laboral, salaris baixos... Davant aquesta situació, la població esta convençuda que quants mes fills es tengui, mes doblers a casa es portaran. En part aixi es, mes fill son mes salaris per cap en la mateixa família a final de mes, però també es un cost afegit en el qual la gent no pensava, comptant que podien arribar a ser unes 10-14 persones en una mateixa casa (que eren petites i rudimentàries), i l'espai es feia petit.
El treball mes desenvolupat durant la RI va ser la mineria, ja que l'extracció de carbó era fonamental per alimentar la gran maquinaria a vapor que hi començava a haver. La majoria de la gent treballava a les mines i el risc de mort era bastant elevat, sense comptar que també hi anaven a fer feina els nens petits, ja que al ser de tamany reduït podien passar per certs forats on els adults no podien. 

Després d'haver suportat anys i anys de dures condicions de treball amb les quals tot just els hi donava per prosperar, es varen adonar que necessitaríen començar a establir els seus ideals on defenien els seus drets com a treballadors i criticaven durament la seva situació, i per tant volien el canvi.

Videos de l'antic règim

Estos videos contienen escenas que reflejan la situación de la época en que vivían los ciudadanos comunes del pueblo, especialmente el tercer estamento.

http://www.youtube.com/watch?v=mWfIaZPb14A VIDEO #1
En este por ejemplo, vemos como el protagonista (un humilde ciudadano) es supuestamente acusado de ser un héroe, y, por sus hazañas, la ley quiere que sea ejecutado. Se aprecia claramente la gran autoría y el poder que posee el rey jurisdiccionalmente. También hemos podido notar la diferencia de categoría social entre una marquesa y el resto del pueblo (ropa, accesorios, peinado, formas...)

http://www.youtube.com/watch?v=ObnqyU72ZLI&feature=related VIDEO #2
Nos encontramos en el aparente desayuno donde podemos observar una gran cantidad de alimentos y muy variados. Incluso, hay una mujer que vemos ejercer de criada a los nobles y les sirve en todo lo que le piden. La habitación (o comedor) en el que se encuentran, es bastante grande respecto a las casas de la gente del pueblo (por ejemplo, como aparece en el otro video) y ademas cuenta con ornamentaciones como cuadros, cubertería refinada etc.

http://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg
Este video muestra perfectamente las diferencias sociales que había en el antiguo régimen, se explica bastante por si solo.

El Perfume

Breu resum:

Aquesta pel·lícula tracta sobre un nen anomenat Jean Baptiste que des de que neix te un olfacte extraordinari que li permet ensumar les coses i a mesura que creix el va perfeccionant amb més olors però també el fa diferent dels demés. Ell estava en un orfenat fins que una dona, a l’edat de 13 anys el va vendre curtidor que el fa treballar nit i dia.  

Ell i el seu curtidor un dia havien d’anar a Paris a comerciar i a portar un rebut de pell, llavors ell, que mai havia estat en un lloc amb tanta varietat de olors es va quedar molt sorpres. De repent, el noi ensuma una venedora de fruita i comença a seguir-la mitjançant el seu olfacte; però el que ell realment vol es matar-la per poder ensumar-la amb tota tranquil·litat. Mes endavant li encarreguen d’anar a una tenda de perfums on hi ha un perfumista (Giuseppe Baldini) i el nen li demostra que posseeix una gran habilitat per a fer perfums ja que te un olfacte mes desenvolupat i el mestre l’accepta com ajudant. Des de que Jean treballa amb Giuseppe li fa recuperar la seva fama i comença a fer-se ric. La única obsessió que tenia el nostre protagonista es preservar una olor per sempre però finalment això li durà a la mort.

Jean Baptiste aconsegueix que el mestre li deixi anar a Grasse donant-li 100 formules per a nous perfums.

Quan arriba a Grasse, desprès d’adonar-se de que ell mateix no te una olor pròpia, decideix cercar la forma de preservar l’olor. Per fer-ho, va matant dones joves de tota la ciutat i una vegada posseeix la seva olor, la preserva amb una tècnica de conservació utilitzant com una pasta especial que finalment li permet tenir els olors controlats, i els posa en botilets de vidre amb l’essència de cada dona. Això però, crea moltes morts i la.

gent del poble esta terroritzada al anar trobant-se els cossos de dones despullades i rapades per tot el lloc.

El protagonista es centra en una dona, la filla de Antoine Richis. Ella es la mes bella de tot el poble i Jean vol portar-la a una posada per després matar-la i capturar la seva olor. Però es fa descobrir i tot el poble va a cercar-lo ja que troben cadàvers de les dones assassinades davall casa seva.

Jean Baptiste al final aconsegueix irrompre en l’habitació de Laura, la mata i aconsegueix la darrera essència. Fet això, mescla totes les essències de les dones en un botilet que aconsegueix guardar encara que el detinguin. Una vegada detingut, es sentenciat a mort i, quan estan a punt de matar-lo, Jean obre el botilet amb l’essència de totes les dones i la gent queda totalment hipnotitzada i el declaren innocent.

Finalment Jean torna al poble on va néixer, es tira tot el pot de perfum a sobre i de la olor d’aquest perfum, la gent es torna boja i se’l menjen.

Director: 

Tom Tykwer neix a Wuppertal (Alemanya) l’any 1965. Peter Pan va ser probablement la primera pel·lícula que va veure, i diu que la fantasia juvenil de crear un món màgic paral·lel va ser una inspiració aquell dia. El sentit somniador i infantil a Peter Pan el va fascinar, com va fer Miracle a Milà de Vittorio de Sica. Tykwer va començar fent pel·lícules en Súper 8 a l'edat d'onze anys, un exercici purament fanàtic essencialment destinat a imitar les seves pel·lícules favorites. Després de graduar-se a l’escola i enviar nombroses sol·licituds sense èxit a pràcticament totes les escoles de cinema europees, es va mudar a Berlín i va treballar com a proyeccionista. El 1987 es convirtá al programador de l'ambiciós cinema Moviment i, alhora, analitzava guions per al departament d’història i entrevistava molts dels seus ídols cinematogràfics per a arxius televisius.

Filmografía: 

• The International - Dinero en la sombra (2009)
• El Perfume - Historia de un asesino (Perfume: The Story of a Murderer) (2006)
• Paris, je t'aime (2006) (segmento "Faubourg Saint-Denis")
• True (2004)
• En el cielo (Heaven) (2002)
• La princesa y el guerrero (Der Krieger und die Kaiserin) (2000)
• Corre Lola, corre (Lola rennt) (1998)
• Sueño invernal (Winterschläfer) (1997)
• Die Tödliche Maria (1993)
• Epilog (1992)
• Because (1990)

Descripció de dos personatges: 

Jean Baptiste: Es un noi pobre de 13 anys amb un do especial per a sentir les olors i es un excel·lent perfumista, al principi sembla innocent però a mitjana que es va fent gran s’aferra a la vida i persegueix la seva obsessió de aconseguir capturar una essència i convertir-la en perfum i per aquest motiu es capaç de assassinar per aconseguir-ho.

Antoine Richis: Es el pare de Laura, un senyor d’uns 40 anys que sembla que es l’únic que se’n dona compte de que Jean Baptiste es un obsesiu.

Quan veu que la les filles dels seus coneguts son assassinades comença a témer per la vida de la seva filla Laura i fa tot el que pot fins que la mata i vol venjar-se.

- Període del film:

La pel·lícula esta ambientada a l’antic regim segle XVIII.

Era un període on hi havia molta mortalitat degut a gran falta d’higiene personal, poca producció agrícola que desembocava en una mala alimentació que feia que la gent estigués més feble i propicia a les malalties. Per tant hi havia una alta mortalitat i sobretot  mortalitat infantil.

Les ciutats estaven brutes i empobrides culpa de la societat estamental, en la pel·lícula es veu lo bruta que esta la ciutat, ja que tots els excrements i deixalles anaven al terra, per falta de sistemes de clavegueram.

Hi havia una gran diferencia de estaments, la noblesa i el clero vivien en llocs immaculats i tenien cert coneixement de la higiene personal a diferencia de la resta de la gent del tercer estament.

La base de l’economia era l’agricultura i el comerç que es feia a la plaça. Aquest comerç no estava gaire desenvolupat i tenia molt poca varietat de productes.

Els tallers es dedicaven cadascun a un producte que es feia de forma manual, com el que surt a la pel·lícula l’ofici de curtidor.

Annex: http://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg  (pertany a la pel·lícula El Perfume)

Escenes triades de la pel·lícula:

Fragment UN: Quan estan a punt d’executar-lo i ell de sobte obre el botilet que conte el perfum final que ha elaborat amb l’essència de totes les dones i de repent la gent es queda súper plasmada ensumant aquella olor que els deixa com a hipnotitzats i llavors no l’arriben a matar i així aconsegueix escapar. A Mes, l’olor crea una forta atracció sexual que torna boja la gent.

Fragment DOS: La ultima escena de la pel·lícula on ell es tira a sobre el contingut del botilet mestre (que conte la seva obra d’art) i es un perfum tan, però tan potent, que el seu efecte crea una distorsió total dels sentits de la gent que fa que es tornin encara mes bojos i arriben a menjar-se’l i òbviament mor.

Biaix ideològic:

La pel·lícula critica  les condicions de vida en les ciutats, ja que estan molt brutes i s’exagera  amb el naixement del protagonista davall de les restes de menjar i entre rates enmig de la plaça. També diferencia molt a la noblesa i el clero del tercer estament.

L’autor exagera la condició humana convertint en psicòpata a un individu nascut al atzar, al que ningú estima i que la mateixa mare vol deixar morir nomes néixer. Es salva miraculosament però arrastra tota la vida aquesta falta d’estimació, de manera que inclòs els seus mateixos companys de l’hospici també el volen matar.

També exagera al atorgar a en Jean Baptiste Grenouille aquest sentit olfactiu súper desenvolupat i l’absència de olor corporal en el seu propi cos. 

Altres pel·lícules relacionades amb el tema:

Las amistades perilloses: França, 1760. Època del rococó. La societat estirada burgesa mata el temps com pot, avorrida de la seva pròpia opulència. Per divertir-se, la marquesa Isabelle de Merteuil (Glenn Close) aposta el seu ex amant, el vescomte Sébastien de Valmont (John Malkovich), que no serà capaç de seduir una jove noucasada. Valmont accepta el repte i, per aconseguir l’objectiu, farà ús de tots els recursos al seu abast, que són molts.

Vatel: 1671. Un príncep sense recursos convida Lluis XIV a tres dies de festes en un castell de Chantilly, a fi de guanyar la seva atenció i diners. Vatel, el cuiner i encarregat de tots els festeigs, té un origen humil però digne. almenys més digne que tot el que el príncep li demana.

Opinió personal:

La pel·lícula ens ha agradat bastant, perquè esta molt ben ambientada a l’època, descriu molt be les ciutats d’aquells temps i també es veuen les grans diferencies entre els estaments (noblesa, clero i el poble).

Una cosa que ens ha impactat de la pel·lícula son les condicions de vida en que vivia la gent a la ciutat, plena de brutícia al carrer i sense higiene personal, d’aquesta manera hi havia grans focus de malalties a les ciutats.

També ens va sorprendre l’actitud amb que matava a les noies en la pel·lícula, era al principi difícil de saber veure per a que les matava, fins que comença a mostrar els perfums que n’aconsegueix d’elles.

A l’escena al final de la pel·lícula en que es tira el bòtil de perfum a sobre, simplement no ens ho esperàvem, tot aquell esforç per aconseguir el perfum amb que podria conquistar el mon per tan sols tirar-lo. 

Bibiografía:

http://es.wikipedia.org/wiki/Tom_Tykwer
http://www.cineol.net/imagen/12427__El-Perfume:Historia-de-un-Asesino

Entrevista a un o diversos personatges de l'època

Entrevista amb François Marie Arouet ( Voltaire)

-  Senyor Voltaire que es el que vostè critica de la societat de l'antic regim?

Per començar, em sembla que l'honor i prestigi de cadascú no ha de venir per herència sinò per mèrit propi, i que si algú neix pagès pugui arribar a decidir per altres alternatives com per exemple comerciant o artesà. Apart d'aixó, hi ha una gran diferencia entre els privilegiats i els no privilegiats ( tercer estament ), els primers rebien impostos dels segons i obviament aquests es quedaven practicament sense res per viure. El tercer estament suposava un 95% de la població i vivia practicament en la misèria, per alimentar amb impostos el 5% restant; i això és totalment impermisible.

-  Què pensa que s'hauria de millorar de l'economia en què esteim vivint avui?

L'economia d'aquests temps depèn totalment de l'agricultura i el gran problema que hi ha es que està molt poc desenvolupada i a més no es fa res perquè la situació canvii. A més, hi ha que tenir en compte que la majoria de terres on treballen els pagesos, ni tan sols són dels pagesos, sinó dels burgesos que no inverteixen ni un mínim en les feines del camp. Així ens trobem amb una agricultura molt endarrerida i poc desenvolupada  ja que tampoc les eines que utilitzen son gaire bones, més bé són rudimentàries i això limita molt la producció.

- En quant a política, quina és la opinió general (per no dir queixes) d'aquest moment?

Doncs en primer lloc hi ha una gran queixa per part del poble que sosté que hi ha d'haver un gran canvi respecte el poder. No es pot permetre que tot el poder estigui concentrat en una mateixa persona, que pot fer totalment el que vulgui i obviament aixó es purament arbitrari i suposa una gran complicacio per al poble que intenta prosperar i progresar. A més, es feien pactes de vasallatge amb el rei que practicament augmentava els seguidors d'aquest i li permetia controlar encara millor la situacio, cosa que per a nosaltres ciutadans es el pitjor que ens podria passar, i aixi no podrem vivir tota la vida, hem d'actuar.

- Com comandava un sol home a tot un país (el rei) com ho feia per comandar-ho tot?

El rei va declarar la guerra i va fer la Pau; exèrcits comandats; Es va determinar els costos i fixa els impostos; Va nomenat i el fracàs per funcionaris i corria tota l'administració. Les províncies es van administrar per alcaldes, amb el poder absolut i arbitrària.

En la imatge es mostra la feina diaria dels pagesos al camp durant la seva jornada en una societat com en l'antic règim.
Es mostren  les eines rudimentaries i la poca producció i també es veu lo prims que estaven, ja que menjaven molt poc i passaven gana.
Les terres conreades estaven al voltant dels castells, per assegurar la seguretat dels pagesos. Com veim en la imatge els pagesos treballaven amb vistes a la esglesia i al castell.
Anaven molt precariament vestits culpa de l'escasetat de teles per vestir que hi havia, a part de que eren cares.

Aquesta segona imatge que contrasta amb l'altra mostra la gran diferencia entre els pagesos i els nobles.
Es veu el refinament dels nobles reflectit amb la casa, on es veuen les pintures i també en les robes que duien que son molt ostentoses i cares.