miércoles, 7 de diciembre de 2011

Diari personal, George Bloom
3 de Febrer de 1782
M'aixeco de bon matí prestet i ja fa un fred qui pela. M'he vestit rapidament i he esmorzat nomes un trist cafe aiguat que almenys esper em mantengui despert durant les hores de feina. He d'anar-me, no sigui arribi tard.
Una vegada soc a la feina, he de concentrar-me seriament en el què estic fent i no em puc permetre ni perdre un segon ja que si pretenem cobrar els nostres salaris, la nostra productivitat com a conjunt ha de ser alta.
Treballo en una mina com a assalariat per al meu cap James Scott. Ell es un gran empresari, un home seriós que sap com gestir el seu patrimoni però que sempre vol més i més, propi del pensament capitalista. Encara ser un home just, a vegades tenim certs problemes amb ell ja que la comisió ens baixa el preu del carbó i per tant els salaris que rebem algunes vegades son inferiors, cosa que ens complica molt a l'hora de dur el pa a la boca.
Al dia, faré unes 14 hores de feina. Com és normal, arribo a casa cansadíssim i amb tot just el temps per rentar-me (i que no tots els dies tenc el luxe de fer-ho) i anar al llit, o en cas em sobri temps puc dedicar-me a escriure el que he fet durant el dia. Avui, el primer dia que m'ha agafat per escriure, he tingut bastant temps com per fer una petita introducció, però ara he d'anar a dormir, sinó demà no seré persona.

Dia 4 de Febrer.
Avui com sempre, m'he fet el meu "cafè" i rapidament em trasllado al carrer i vaig a la meva feina. La mina no és gaire lluny de casa i aixó em dona la possibilitat de dormir uns minutets més. Una vegada arribo, he d'anar a cercar la meva llanterna personal i la vestimenta per baixar a la mina, i puc observar els meus companys de treball com també ho fan, i alguns comencen a introduir els seus fills a l'ofici. Tot sigui per el pa del dia a dia.
El meu treball a la mina no m'agrada, per aixó em limito molt a parlar d'ell i si puc no ho faig. Us demanareu, llavors perque hi treballes? Doncs perque encara no he trobat res millor i de moment no tinc altre remei.
Ja he tornat a casa i m'he fet el sopar amb unes poques restes de carn que van sobrar d'ahir i un tros de pa dur que m'ha permes fer-me un entrepà. Menjo i vaig a dormir, estic molt cansat avui.

Dia 5 de Febrer.
Malauradament, em desperto amb gana i no tenc res més que el maleït cafè de sempre. Bereno ràpid, no tinc temps.
Avui s'ha vist que no és el meu dia, he arribat tard i el cap m'ha descomptat un franc de la meva paga diària. Només és un franc, però és el franc que em donava llibertat per beure una birra després del treball i avui, avui no podrà ser. Torno a casa molt decebut, avui el dia s'ha empenyat en fer-me la guitza i el millor que puc fer es anar-me'n a dormir. Bona nit.