Diari personal, George Bloom
3 de Febrer de 1782
M'aixeco de bon matí prestet i ja fa un fred qui pela. M'he vestit rapidament i he esmorzat nomes un trist cafe aiguat que almenys esper em mantengui despert durant les hores de feina. He d'anar-me, no sigui arribi tard.
Una vegada soc a la feina, he de concentrar-me seriament en el què estic fent i no em puc permetre ni perdre un segon ja que si pretenem cobrar els nostres salaris, la nostra productivitat com a conjunt ha de ser alta.
Treballo en una mina com a assalariat per al meu cap James Scott. Ell es un gran empresari, un home seriós que sap com gestir el seu patrimoni però que sempre vol més i més, propi del pensament capitalista. Encara ser un home just, a vegades tenim certs problemes amb ell ja que la comisió ens baixa el preu del carbó i per tant els salaris que rebem algunes vegades son inferiors, cosa que ens complica molt a l'hora de dur el pa a la boca.
Al dia, faré unes 14 hores de feina. Com és normal, arribo a casa cansadíssim i amb tot just el temps per rentar-me (i que no tots els dies tenc el luxe de fer-ho) i anar al llit, o en cas em sobri temps puc dedicar-me a escriure el que he fet durant el dia. Avui, el primer dia que m'ha agafat per escriure, he tingut bastant temps com per fer una petita introducció, però ara he d'anar a dormir, sinó demà no seré persona.

Dia 4 de Febrer.
Avui com sempre, m'he fet el meu "cafè" i rapidament em trasllado al carrer i vaig a la meva feina. La mina no és gaire lluny de casa i aixó em dona la possibilitat de dormir uns minutets més. Una vegada arribo, he d'anar a cercar la meva llanterna personal i la vestimenta per baixar a la mina, i puc observar els meus companys de treball com també ho fan, i alguns comencen a introduir els seus fills a l'ofici. Tot sigui per el pa del dia a dia.
El meu treball a la mina no m'agrada, per aixó em limito molt a parlar d'ell i si puc no ho faig. Us demanareu, llavors perque hi treballes? Doncs perque encara no he trobat res millor i de moment no tinc altre remei.
Ja he tornat a casa i m'he fet el sopar amb unes poques restes de carn que van sobrar d'ahir i un tros de pa dur que m'ha permes fer-me un entrepà. Menjo i vaig a dormir, estic molt cansat avui.

Dia 5 de Febrer.
Malauradament, em desperto amb gana i no tenc res més que el maleït cafè de sempre. Bereno ràpid, no tinc temps.
Avui s'ha vist que no és el meu dia, he arribat tard i el cap m'ha descomptat un franc de la meva paga diària. Només és un franc, però és el franc que em donava llibertat per beure una birra després del treball i avui, avui no podrà ser. Torno a casa molt decebut, avui el dia s'ha empenyat en fer-me la guitza i el millor que puc fer es anar-me'n a dormir. Bona nit.

Article D'Opinió: Revolució Industrial.

He fet una petita enquesta mentre caminava pel poble i hem vaig decidir per demanar-li a la gent que li semblava el dur treball que hi ha que suportar i obligatori, si es vol menjar. Veurem com pensa la gent del poble: la societat.
La opinió publica ha estat sens dubte que el problema no ve dels preus dels productes, sinó dels baixos salaris que la gent cobra i que per tant els hi limita la seva capacitat d'adquisició, i aixo fa que després passin gana i moltes penúries per poder viure. Tot aixo sense encara mencionar les durissimes condicions de treball en les quals es trobaven: moltes hores de feina, condicions higièniques precàries, molt poca seguretat laboral, salaris baixos... Davant aquesta situació, la població esta convençuda que quants mes fills es tengui, mes doblers a casa es portaran. En part aixi es, mes fill son mes salaris per cap en la mateixa família a final de mes, però també es un cost afegit en el qual la gent no pensava, comptant que podien arribar a ser unes 10-14 persones en una mateixa casa (que eren petites i rudimentàries), i l'espai es feia petit.
El treball mes desenvolupat durant la RI va ser la mineria, ja que l'extracció de carbó era fonamental per alimentar la gran maquinaria a vapor que hi començava a haver. La majoria de la gent treballava a les mines i el risc de mort era bastant elevat, sense comptar que també hi anaven a fer feina els nens petits, ja que al ser de tamany reduït podien passar per certs forats on els adults no podien. 

Després d'haver suportat anys i anys de dures condicions de treball amb les quals tot just els hi donava per prosperar, es varen adonar que necessitaríen començar a establir els seus ideals on defenien els seus drets com a treballadors i criticaven durament la seva situació, i per tant volien el canvi.

Videos de l'antic règim

Estos videos contienen escenas que reflejan la situación de la época en que vivían los ciudadanos comunes del pueblo, especialmente el tercer estamento.

http://www.youtube.com/watch?v=mWfIaZPb14A VIDEO #1
En este por ejemplo, vemos como el protagonista (un humilde ciudadano) es supuestamente acusado de ser un héroe, y, por sus hazañas, la ley quiere que sea ejecutado. Se aprecia claramente la gran autoría y el poder que posee el rey jurisdiccionalmente. También hemos podido notar la diferencia de categoría social entre una marquesa y el resto del pueblo (ropa, accesorios, peinado, formas...)

http://www.youtube.com/watch?v=ObnqyU72ZLI&feature=related VIDEO #2
Nos encontramos en el aparente desayuno donde podemos observar una gran cantidad de alimentos y muy variados. Incluso, hay una mujer que vemos ejercer de criada a los nobles y les sirve en todo lo que le piden. La habitación (o comedor) en el que se encuentran, es bastante grande respecto a las casas de la gente del pueblo (por ejemplo, como aparece en el otro video) y ademas cuenta con ornamentaciones como cuadros, cubertería refinada etc.

http://www.youtube.com/watch?v=yqM0ZKftKqg
Este video muestra perfectamente las diferencias sociales que había en el antiguo régimen, se explica bastante por si solo.